No-formatge de creïlla i carlota

Aquesta recepta fa temps que circula per Internet i l’he vista ja en unes quantes pàgines.

Jo concretament la vaig traure de la pàgina Veggieonapenny, que recomane visitar perquè té molt bones receptes i unes fotos precioses.

La recepta és molt senzilla, ràpida i amb ingredients fàcils de trobar. Però amb un resultat espectacular que agrada a tothom. Us la pose ací traduïda de la manera que jo la vaig fer:
100_2137

 

 

Ingredients:

2 tasses de creïlles

1 tassa de carlotes

1/3 de tassa d’oli d’oliva

1/2 tassa d’aigua

1/2 tassa de rent de cervesa

1 cullerada de suc de llima

1/4 de culleradeta de ceba en pols

1/4 de culleradeta d’all en pols

 

 

Bullim les creïlles i les carlotes. Posem tots els ingredients en una batedora i ja ho tenim llest per a menjar.

100_2139

Aquest formatge es pot utilitzar per a les pizzes, per a entrepans, amb verdures, etc.

Anuncios

ENTREVISTA A MEWCAKES

Avui comence un nou apartat al bloc que m’agradaria fer-lo mensualment es tracta de fer entrevistes a gent d’altres blocs i pàgines de cuina vegana que m’agraden i em semblen molt inspiradors.

I per començar tenim una pàgina fantàstica, es tracta de Mewcakes, una pàgina de rebosteria vegana que fa poc ha començat un nou projecte.

Us copie l’entrevista que li vaig fer (l’he deixada sense traduir i sense canviar res)

 

 

   1. Cuéntanos un poco tu historia vegetariana/vegana. ¿Cómo decidiste hacerte vegetariana y luego dar el paso a vegana?

La verdad es que no tuve un momento revelación como muchos cuentan, en mi caso se fue fraguando poco a poco. Desde pequeña me había costado comer carne o pescado cuando pensaba sobre lo que había en mi plato. Con el tiempo fui buscando información, me fue llegando otra, pasé por fases de horror, de negación de pensar que sería incapaz… Pero llega un día en que no puedes seguir ignorando lo que sabes, que ya no puedes ser cómplice por más tiempo, y das el paso.

Unos dos años después de hacerme vegetariana los lácteos y los huevos habían desaparecido de mi dieta. Hacerme vegana era la evolución natural, supongo.

2. ¿Por qué te decidiste a hacer un blog de dulces veganos?

Mi familia me insistía y, al final, me empezó a picar la curiosidad. Era una forma de ver si mis recetas eran válidas para todos, si gustaban, de observar también mi propia evolución… Además, pensé que quien estuviera en la misma situación que yo, buscando recetas de repostería vegana, se encontraría con el mismo problema: había poco en español y, la mayoría, eran cosas complicadas o de ingredientes imposibles.

Me agobiaba bastante encontrar recetas con dos o tres ingredientes que desconocía o que no podía conseguir. Por eso, aunque me encanta probar cosas nuevas, intento que mis recetas tengan ingredientes e instrucciones sencillas. Demostrar que con lo que todos tenemos a mano se pueden conseguir resultados increíbles, al nivel de la repostería tradicional, y sin que otros sufran por ello.

3. ¿Tienes alguna anécdota relacionada con el blog?

Más que una anécdota es quizá una especie “revelación”. Antes de tener blog veía a muchos bloggers mencionar en las entrevistas que lo mejor de todo era la gente fantástica que conocían, los demás bloggers que se habían ido encontrando en el camino. Yo pensaba que era la típica chorrada que se decía pero, para mi sorpresa, he comprobado que es cierto. Me he encontrado a gente maravillosa a través de IG y de otros blogs, a unos los he podido conocer en persona, otros espero hacerlo pronto. He tenido mucha suerte, realmente me han dado ánimos, consejos y grandes empujones para seguir adelante. Me han apoyado y ayudado mucho… ¡Aún queda gente buena ahí fuera! J.

4. ¿Cuál es tu receta favorita del blog?

Para comer la Classic Pie, sin duda. Es mi tarta preferida.
Pero a la hora de repostear me quedo con cualquiera de los cupcakes. No es mi dulce preferido, pero me divierto mucho preparándolos e imaginando nuevas combinaciones. ¡Esas minitartas son geniales!

pie blog copia

5. Nos puedes hacer alguna recomendación relacionada con la cocina vegana (libros, chefs, blogs…)

En repostería el gran referente es, sin duda, Toni Rodríguez y su gran proyecto Lujuria Vegana. Recomiendo sus libros (Cupcakes Veganos y Delicias Veganas) recetas deliciosas, que siempre salen bien, y con ingredientes sencillos.

La “biblia” del veganismo es, para mí, el Veganomicon de Isa Chandra y Terry Hope. Dos craks que aportan información divertida y útil, con recetas para todos los gustos y niveles. La edición, además, me encanta.

En cuanto a páginas y blogs… Uf, hay tantos! Sigo fielmente a MuteFood, ComoSerVeganoSinMorirenelIntento, MostazayMedia, GastroCenicienta, Embellecethe, BeginVeganBegun…

Y, por supuesto, CreatiVegan y DimensionVegana. ¡Son otro nivel!

6. ¿Cuál ha sido tu gran descubrimiento en materia de cocina?

Durante estos años ha habido muchos ingredientes y muchas recetas que me han sorprendido. Quizá puedo destacar cómo aprovecho más lo que tengo a mi alcance. Pruebo con un montón de formas de preparación para un mismo alimento y así experimentar con su textura, sabor, combinaciones…

La cocina vegana en sí es el gran descubrimiento, supongo. ¡Ahora no me aburro nunca de lo que como!

7. ¿Cómo está el tema del veganismo donde vives?

Difícil, ajaja Hay poco conocimiento, pocas opciones, poca comprensión… En Galicia todos los platos son con carne o pescado, y eso que tenemos una buena huerta!

Poco a poco los restaurantes más modernos van incluyendo opciones en sus cartas, y se agradece, pero la palabra vegano aún suena a chino por aquí.

8. Recientemente te has lanzado a una nueva aventura. Explícanos un poco en qué consiste.

Mewcakes va creciendo, poco a poco, ahora ofrece servicio de repostería a domicilio y para eventos. Además, me he animado a impartir talleres.

Esto último me daba un poco de miedo, pero la verdad es que el primero ha resultado muy positivo y seguiremos en ello.

trs blog

9. ¿Te gustaría añadir alguna cosa más?

Ser vegano es fácil y divertido, está al alcance de todos y de cualquier bolsillo ¡también en el dulce!

10. Y para terminar, una pregunta para el próximo entrevistado.

¿Qué plato o ingrediente que antes te negabas a probar o aborrecías has redescubierto gracias a tu “vida vegana”?

Sobrasada vegana

Després d’una parada de pràcticament dos anys, en què pel que he vist a l’entrada anterior han canviat algunes coses. Reprenc el bloc, i ho faig amb una recepta que vaig fer ahir i que em sembla boníssima i fàcil.
No us puc dir de qui és perquè la he treta d’una fotocòpia on venien quatre receptes i no posava d’on eren, però gràcies a qui siga, perquè està boníssima.


Ingredients
100 gr. de tomàquet sec (remullat durant 5 hores)
50 gr. d’ametlles crues sense pell
100 ml. d’oli d’oliva
1 dent d’all
2 cd. de pimentó fumat
1/4 ct. de comí
pebre negre, sal, julivert.

Preparació
Escorrem els tomàquets, i ho batem fins que estiga ben barrejat.
I ja està, més senzill impossible.
Encara que tinc un robot de cuina bo l’ametlla no s’ha acabat de triturar, així que la pròxima vegada la moldré abans.

L’indret

L’indret és un restaurant lacto-vegetarià d’Alacant, i aquesta és la primera ressenya de restaurants que faig. El recomane totalment, encara que siga lacto-vegetarià sempre hi ha opcions veganes (de vegades tot el menú és vegà) Tan sols heu de preguntar i us diran els ingredients, a més la gent és molt amable. Tan sols obrin a migdia de dilluns a dissabte, i es menja de menú. El preu no el recorde bé, 12 euros més o menys el menú complet consta d’un primer plat a triar entre un liquat o amanida del bufet, el segon plat (de cullera), un tercer plat i les postres (amb molta varietat de postres vegans, recomane el pastís de garrofa i el flam de nous). El menú és pràcticament impossible d’acabar-se’l i sempre podeu demanar per endur.

Les fotos estan fetes a casa perquè vaig demanar el menú per endur.

Doncs ja sabeu on anar si esteu per Alacant. L’adreça és:
L’indret
C/ García Morato, 5
965 216 614

(prop del Mercat central)

Foto de l’amanida

Foto del 3r plat amb pa (el fan ells i està boníssim)

Organitzador de menús

Fa dues setmanes, mentres veia la pel·lícula Come, reza, ama (que no em va agradar gaire, la veritat) vaig muntar amb pinces i pintura un organitzador de menús per a posar a la nevera. No té cap misteri ni dificultat, però em va agradar el resultat. Us deixe una foto:

Cistella de verdura ecològica

Avui hem anat a per la cistella de verdura ecològica a l’herbolari, la única pega és que no hi ha fruita perquè és completa. Així que aquesta setmana ja tinc pràcticament la compra feta. La veritat és que tot feia molt bona pinta. i mai no havia vist uns bròquils tan grans.

Cocinamos sin crueldad

Una gran idea d’Erinna: http://erinnaenlacocina.blogspot.com/

¿Qué es Cocinamos Sin Crueldad?




Cocinamos Sin Crueldad (CSC) pretende ser un evento bloggero mensual de cocina vegetariana y vegana, al estilo del omnívoro HEMC o del Vegan Mofo.


¿Cómo funcina CSC?


Cada mes tendremos un anfitrión que decidirá el tema de nuestras recetas, ya sea un ingrediente, una frase ¡o lo que se nos ocurra! El tema se propone el 28 de un mes y tenéis hasta el 25 del mes siguiente para enviarnos nuestras propuestas. Por ejemplo, el primer CSC empieza hoy, 28 de diciembre y el último día para presentar las recetas será el 25 de enero. Entre el 26 y el 27 el anfitrión hará un resumen de lo que hayamos recibido.


Todas las recetas serán veganas o vegetarianas


Los platos cumplirán con el tema del mes


Serán creaciones o adaptaciones nuestras


Crear una entrada del blog y especificar que es una receta para el CSC #(número correspondiente)


Dejar un comentario con enlace a su receta en el mes correspondiente


Puede participar cualquier blog, sea del tipo que sea, siempre que las recetas cumplan con estas normas. Nos encantaría que participaseis, y así conocer todas vuestras propuestas. Y ya si nos hacéis un poco de publi…

Rus youth radio

He estat uns dies desconnectada del bloc, però ja estic ací de nou.

Ja estan penjats els tres primers programes de la ràdio HXC que fan a la Costera i la Ribera, són molt recomanables, encara que sobretot és una programa musical (amb molt bon gust) toquen altres temes com el veganisme. De moment ens han dit una recepta per fer seitan, però als propers programes en faran més. S’han de recolzar aquestes iniciatives perquè continuen i n’hi haja de noves. Ja sabeu, us deixe l’enllaç:
http://www.rusyouthradio.blogspot.com/

escolteu i deixeu els vostres comentaris, felicitacions, dedicatòries, la llista de la compra… el que us vinga en gana.

VEGANOMICON 4

Avui m’he posat les piles i he fet tres plats del Veganomicon per sopar, avui menú complet
El plat fort era: Chickpea cutlets (pàg. 133) amb Mustard sauce (pàg. 204) I per postres Pistachio-Rose water cookies (pàg. 232).
És a dir: xulles de cigrons amb salsa de mostasa i galetes de pistatxo i aigua de roses.
Les galetes les he fet perquè el cap de setmana passat vaig anar a una fira artesanal i hi havia roses seques per fer-se infusions, així que vaig fer jo l’aigua de roses. Tenen un gust oriental, el pistatxo i el cardamomo combinen molt bé, aquestes galetes són ideals per berenar amb un te per beure.
Les xulles eren molt fàcils de fer i molt rapides, la salsa li donava un sabor molt bo. És una combinació perfecta.

Us deixe les fotos:

VEGANOMICON

Fa uns mesos vaig comprar el llibre Veganomicon: The ultimate vegan cookbook, de les autores Isa Chandra Moskowitz i Terry Hope Romero.

Segons diu l’índex del llibre són 250 receptes (no les he contades) classificades en aperitius, brunch, amanides, salses, postres, sopes, etc. Un llibre ben complet com podreu comprovar. També cap al final del llibre ens proposen uns menús, i açò sempre és interessant. Com també ho és la primera part del llibre, on ens expliquen l’ús d’alguns ingredients, els estris de cuina més adequats, etc. Una bona guia per a la gent com jo, que encara estem aprenent a cuinar.
Doncs bé, ja uns dies faig comentar la pel·lícula de Julie & Julia, on una xica feia tots els plats d’un llibre de cuina, em va semblar molt bona idea, així que vaig pensar de fer-ho jo també, la versió vegana, és clar. En un primer moment vaig considerar el llibre La biblia vegetariana, però es ovolactovegetarià, i hauria de canviar pràcticament tots els plats. Així que vaig decidir qie el Veganomicon també és un bon llibre, el que em parava un poc eren els ingredients, perquè als EUA el veganisme és molt més popular que a Espanya i no tots els ingredients són fàcils de trobar. Però sempre es pot improvisar!!!

Així doncs, faré totes les receptes del Veganomicon, però no em posaré data límit (com a la pel·licula de Julie & Julia), senzillament aniré fent, penjant les fotos i comentant. Crec que aprendre molt de cuina així i sobretot, em divertiré (i deixaré constància de la varietat de plats vegans que es poden preparar).